Les pluges de la primavera han permès que les vinyes de la DO Montsant i DO Terra Alta hagin recuperat bona part de la productivitat que havien perdut a causa de la sequera. La verema d’enguany serà millor que les darreres però no s’arribarà a màxims. A la Terra Alta quedaran per sota dels 40 milions de quilos de raïm d’un any normal, mentre que al Montsant confien arribar als 7 milions. Els viticultors busquen adaptar-se al canvi climàtic i l’aposta per les varietats autòctones com la garnatxa els dona bon resultat, tant a nivell de producció com de qualitat, que enguany tornarà a ser molt alta. El pes del mercat català i la diversificació en l’exportació permetran esmorteir els aranzels als EEUU.
Després de dos anys patint un greu estrès hídric, les vinyes de la DO Terra Alta i la DO Montsant comencen a donar aquesta campanya signes clars de recuperació. És una de les notícies positives de la campanya de la verema, que va arrencar entre principis i mitjans d’agost als municipis de les dues DO. Com ja és habitual, es va començar amb les varietats blanques primerenques. A la Terra Alta han continuat amb la garnatxa blanca, el gran buc insígnia de la producció vitivinícola de la comarca, mentre que al Montsant el gruix de la producció el protagonitzen les varietats negres tradicionals, com són la garnatxa i la carinyena.
“El gran titular d’aquesta campanya és la recuperació de les vinyes“, proclama el secretari del Consell Regulador de la DO Terra Alta, Jordi Rius. Calcula que s’acabaran portant als cellers 33-34 milions de quilos de raïm en total. Una xifra que encara queda per sota dels 38-40 milions de producció mitjana habitual, però significativament molt millor que els 29,5 milions de quilos de l’any passat. Al Montsant esperen “un any pràcticament normal” en volum, tal com explica Joan Asens, membre de la junta de la DO. “Potser arribarem als 7 milions de quilos, dels quals uns 500.000 o 600.000 seran de blanc“, fet que es traduirà globalment en uns 6 milions d’ampolles, manifesta.
Adaptació al canvi climàtic
Amb registres de precipitació acumulada d’uns 300 litres per metre quadrat a la Terra Alta, el patiment de les vinyes es va traslladar en una reducció notable de la producció. Enguany, apunta Rius, es notaran els 650 litres per metre quadrats acumulats, més del doble. Malgrat tot, recorda, les vinyes continuen “molt estressades” per aquestes dues últimes campanyes “tan extremes” i caldrà veure l’evolució dels pròxims mesos per constatar una possible recuperació del potencial productiu de cara la verema vinent.
La situació és compartida al Priorat. “Al Masroig aquest any duem més de 500 litres quan la mitjana anual són de 450, i encara no hem acabat l’any“, comenta Asens, que remarca que “estem immersos en una emergència climàtica i això vol dir que cada any fa molta calor, que la maduració arriba una mica abans i que les veremes s’avancen“. Això condiciona la collita, ja que hi ha “menys temps per agafar el raïm amb les condicions òptimes“.
L’aposta dels pagesos i viticultors de la DO Terra Alta per tornar a les arrels, amb un gran pes de varietats autòctones com la garnatxa blanca, està resultant efectiva també a l’hora de fer front als embats del canvi climàtic sobre les vinyes. “Aquí tenim una oportunitat en el sentit que el 80% del que s’ha plantat a la nostra zona de producció són aquestes varietats que millor s’adapten al clima mediterrani continental, amb casos de sequera acusada“, ha remarcat Rius.
A banda de la garnatxa blanca -de la qual la Terra Alta n’és la principal productor del món, un 90% de la de Catalunya i un 75% de la de l’estat espanyol-, la garnatxa fina, la garnatxa peluda i la carinyena han anat guanyant terreny a varietats més globalitzades que van arribar als anys 80 i 90 del segle passat com el syrah o merlot. Això ha fet que, a diferència d’altres DO catalanes, la Terra Alta mantingui un equilibri de producció del 50-50 entre vins blancs i negres.
Pel què fa a la qualitat del raïm, Rius remarca que les vinyes han arribat a finals d’estiu “molt sanes“, sense problemes de míldiu, cendrosa ni cuc del raïm, en bona mesura gràcies als tractaments aplicats des de les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV). Això fa preveure que la qualitat d’aquesta collita de 2025 sigui d’una “excel·lent“. Per la seva banda, Asens assegura que la qualitat serà molt alta, perquè no hi ha hagut fongs. “Si la pell arriba sana al celler, el vi és més bo“, emfatitza.
La qüestió de l’aigua al Priorat s’ha convertit en els últims anys en un tema molt sensible. La sequera i el transvasament del pantà de Siurana al de Riudecanyes van deixar la comarca en una situació límit. De fet, la problemàtica no està ni de bon tros resolta, i els productors vitivinícoles també han aixecat la veu. “El que demanem és que l’aigua del Siurana es quedi a la comarca, i així no caldrà portar-la del riu Ebre des de Garcia“, exclama Asens, en referència al projecte impulsat des del Govern. “Amb la del Siurana, podem anar tirant“, remarca.
Vendes
El context internacional, amb els conflictes armats a Ucraïna i Gaza i els aranzels imposats pels Estats Units, condicionaran en certa manera les dues DO, que tenen en el mercat català una mica més del 50% del seu volum de negoci. “Si hi ha guerres pel món, això és dolent pel vi“, expressa Asens. A la Terra Alta exporten un 45% de la producció -fa pocs anys era el 20%- a 80 països i aquesta diversificació els dona una certa tranquil·litat. Tot i això, a dia d’avui els aranzels els estan suportant els productors i les empreses importadores, una situació que des de la DO no veuen viable que s’allargui en el temps, fet que podria comportar una pujada de preus.
A la DO Montsant la situació preocupa una mica menys: “som una veu molt petita i que baixi la venda als Estats Units no afecta gaire, perquè amb les poques ampolles que tenim podem anar a un altre país i intentar-ho vendre“. En el seu cas, a Nord-Amèrica hi porten un 10% de la producció.
Un dels exemples d’aquesta dinàmica és el Celler Masroig. Enguany confien arribar als 1,5 milions de quilos de raïm, principalment de carinyena, garnatxa “i una mica de syrah“, destaca el seu director tècnic, Alain Gómez. Com a celler cooperatiu tenen un centenar de productors, tant del municipi com de pobles del voltant, que els hi porten el raïm per transformar-lo en vi. “Per nosaltres Catalunya és un mercat molt estable, amb un 50% de les vendes“, afirma. La resta, se’n va a altres punts de l’Estat i a l’estranger, on “són temps una mica difícils” per fer-hi negocis, reconeix.
Un dels elements que ajuda a vendre fora són els premis, i al juny van ser guardonats amb la Gran Medalla d’Or en la categoria de millor vi negre en el Concurs Mundial de Brussel·les. Ho van aconseguir amb el Les Sorts Vinyes Velles 2020, que també va ser seleccionat com el Vi Negre Revelació Internacional. “Estem molt agraïts i molt contents; no ens ho esperàvem ser triats entre més de 7.520 vins diferents“, celebra Gómez.
A la Terra Alta també estan satisfets perquè l’evolució de la demanda en el mercat del vi, asseguren que els està donant la raó respecte les varietats escollides. “Les noves generacions no volen beure tant de vi negre i busquen altres coses“, apunta el viticultor i propietari del celler bateà Altavins, Joan Arrufí. Reconeix que el consum per càpita mundial està baixant i defensa basar la promoció lluny de la seva “alcoholització“, sinó entenent-lo com un “producte alimentari molt tradicional i molt mediterrani“.
Per això, creu que no s’ha de perdre de vista la tendència de molts consumidors, especialment els més joves, de buscar mes “vins blancs, frescos, més fàcils de beure“. I, en aquest sentit, considera que l’aposta per la qualitat de la garnatxa blanca els aporta, en el terreny comercial, un factor diferencial respecte altres DO del país. També des del punt de vista agronòmic, amb l’extensió progressiva de la producció de vins ecològics. Més encara quan només s’embotellen encara entre sis i vuit milions d’ampolles de tota la producció. “Tenim aquesta capacitat de créixer amb la garnatxa blanca per vins embotellats. És una cosa molt bona“, ha tancat.
